Fa un temps que són entre nosaltres, però no ho sabem -no ens n'hem adonat. Michael Ende ho explica d'allò més bé en el seu conte fantàstic Momo.
En aquest conte, l'arribada d'uns homes grisos a la ciutat trasbalsa la vida de tots els seus habitants. Els homes grisos prometen que, a costa d'estalviar temps aprofitant les hores el màxim possible, concentrats i sense distraccions, els seus habitants podran gaudir més del seu temps i la seva vida quan arribi l'hora de jubilar-se. A més a més, els fan desitjar tenir tot de joguines a quina més bonica, elaborada o sofisticada, que potser ni faran servir o bé quan han aconseguit d'aprendre a fer servir es queda obsoleta i se n'ha de comprar una de nova. Amb els diners que tant s'ha treballat per aconseguir, ja que el temps s'ha d'estalviar però els diners no.
Una conseqüència òbvia és que els habitants de la ciutat aviat deixen de tenir temps de relacionar-se entre ells. Tothom té pressa perquè ha de treballar per tal d'estalviar més i més temps, i no es preocupa de què li passa al veí. La segona conseqüència, menys òbvia, és que el temps que estalvien no el recuperaran mai. El temps, la flor de la vida, és l'aliment que manté en vida els homes grisos, que se'l fumen -literalment- i s'esvaeix en una atmosfera cada cop més contaminada.
A Momo el pla dels homes grisos fracassa per culpa d'una nena, Momo, que compta amb l'ajuda d'una tortuga -el paradigma de la calma. Els homes grisos desapareixen i els habitants de la ciutat recuperen la seva vida -vitalitat.
En un final alternatiu que Michael Ende, optimista, no va gosar descriure, Momo no té èxit i els homes grisos segueixen fent la seva feina. Però es veu que no la fan del tot bé, ja que ben aviat està prevista l'arribada dels M.I.B., els homes de negre, visita que té a tota la ciutat esporuguida, lògicament donat l'increment en la intensitat del color. Es pot conjecturar que la seva missió consistirà en dir als ciutadans com han de gastar els diners que ja no són seus, ja que en tot aquest joc d'estalviar temps i presumir de la joguina més gran, bonica i que fa millor les torrades, han hagut de demanar diners a la ciutat veïna. I també de quina manera hauran d'estalviar més temps per tal de tornar els diners que deuen.
Davant d'aquest panorama de bojos, la ciutat està dividida. Les dues faccions més importants estan enfrontades pel control de la opinió pública. Uns argumenten que, si es posen tots d'acord, fan cara de bons nens i prometen portar-se bé, podran prendre el pèl als M.I.B. per tal que els llevin el càstig més aviat, però si cada un va per la seva banda el pla no funcionarà. Els altres pensen que, com ells no han estat tan dolents, la seva versió i no la del conjunt serà més creïble, i que per tant convenceran els M.I.B. que els deixi seguir jugant, si més no començant una partida nova.
Com acabarà aquest joc de nens?
