miércoles, 20 de abril de 2011

Banda sonora

Aquesta nit es juga la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid. Possiblement el partit serà un avorriment, tot i els esforços del Barça en jugar mínimament bé. Si més no, Mourinho ja farà prou espectacle des de la banda, i això donarà un cert interès. Però possiblement serà molt més entretingut que no em penso, i ambdós equips donaran mostra de la seva vàlua i la seva ambició per ser els vencedors.

Jo, que no sóc gaire futboler -tot i que fins fa no massa quedava sovint amb els amics per veure les eliminatòries de la Champions i els clàssics-, em miraré el partit. I potser, fins i tot, posaré la transmissió d'en Puyal, a Catalunya Ràdio, que estrena banda sonora, amb una barreja d'orgull i vergonya.

Properament, ja us explicaré per què.

jueves, 14 de abril de 2011

Tempus fugit

Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra

El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres... La wikipèdia és una font inesgotable de recursos, i és precisament buscant recursos com, en moltes ocasions, el temps s'escapa. Aquesta és la sensació que tinc últimament: passen el dies, i no me n'he enterat; passen les setmanes, igual; ja han passat tres mesos des del canvi d'any, i què he fet? En retrospectiva, no ho sé. Sé que he estat ocupat fent coses, però en concret no sabria dir què. Ah, sí: feina, feina, i més feina; rentadores i planxa; compromisos familiars a dojo; caps de setmana ocupats a fer un curs on no paro de sentir paraules estranyes. Però fora de tot això, res de res. A la cuina, no tinc temps ni de ser una mica creatiu. Els projectes personals estan tots aparcats: quan els podré dur a terme?

lunes, 4 de abril de 2011

Retrobament

Després d'un llarg hivern ha tornat la primavera, i potser serà per això i pel dia tan agradable que fa avui que m'ha vingut de gust sortir als jardins del Palau Reial a dinar. Assegut tranquil·lament a un banc, he tornat a contemplar com el vent gronxava de manera irregular branques i fulles, he sentit el xipolleig de l'aigua de la font i el piular animat dels ocells -tot de converses al meu voltant que algun dia espero arribar a entendre.

M'he adonat que no podia posar nom ni a arbres ni arbusts, i que no sabia com cridar cap dels ocells perquè tampoc en sabia com. Que n'aprendré algun dia?