Despert però afamat

L'ampolleta de gelea reial amb ginseng i vitamina C que estic prenent cada matí, sumat al tallat que m'he pres al bar al costat de l'estació abans d'agafar el tren, m'estan ajudant a aguantar bé el dia, despert i atent. Segurament el cos deu estar canviant i se'm deu estar acostumant a llevar-me d'hora un parell de cops per setmana, cosa que deu ajudar. El que no canvia, però, és la sensació de gana immensa que tinc cada cop que dormo menys del que necessito. L'entrepanet de seitons que he esmorzat al tren, ha estat clarament insucient, i a mig matí he hagut de fer un croissant. Tanmateix, segueixo afamat. Com pot ser?

Escèptic

Ahir, sense voler, em vaig veure revisant el meu sistema de creences i la meva actitud davant les creences pròpies i les dels altres. Hi ha tot d'informacions noves que m'estan arribant i no sé si les assimilo bé, ja que xoquen amb els meus esquemes. Fent broma, em deia que era una mica heretge al respecte. Però més tard, pensant-ho millor, vaig pensar que era més aviat escèptic. Com m'agrada agafar el diccionari per no equivocar-me, aquestes son les definicions:

heretgia 

[s. XIII; de heretge]

f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica. 

2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs. 2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.

escepticisme 

[1839; de escèptic]

m 1 FILOS Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat. 

2 Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions d'astrologia.

Crec que, tot i que sigui una paraula lletja, l'heretgia entesa coma a oposició a les idees que un rep en un ambient on es consideren certes, defineix bastant bé el meu caràcter. D'entrada em resisteixo a acceptar, més aviat rebutjo de pla, aquelles idees que s'entenen en un marc de creences molt diferent al meu: em comporto com un heretge. Aquest és un defecte, per sort o per desgràcia, molt meu i que m'acompanyarà molt de temps encara. Tot i que potser arribi a assimilar o acceptar aquests nous coneixements, em costa molt de temps degut precisament a aquesta oposició.

L'altra cara de la moneda és l'escepticisme. Sóc crític i tinc una tendència natural a dubtar de les coses que m'és molt útil a la meva feina, on les creences tenen una vida molt curta ja que en la vida experimental la incertesa és una constant. Positiu, doncs, si no dono per segur res ja que la meva visió és més imparcial i interpreto millor els resultats. Negatiu, si davant del dubte em quedo paralitzat i no reacciono. Per altra banda, crec que hi ha coses que la ment humana no està capacitada per conèixer ni entendre, tot i que existeixen i són certes. Dubto de certs tipus de coneixements, ja que no tinc la manera de constatar-los. Intueixo que existeixen, de fet els acabo concedint el benefici del dubte,  però la raó no els pot explicar, i alguns fets s'han d'acceptar des de la fe i no des de la raó. Per què? Potser perquè l'estructura del nostre coneixement no ens permet entendre certs fenòmens, només observar-los i acceptar-los. Per sort o per desgràcia, algunes coses que he pogut experimentar no fa gaire m'inclinen cap a l'acceptació. Acceptació escèptica, però acceptació al cap i a la fi.

Resumint, crec que em vaig diagnosticar de manera bastant adequada. Ara només em cal treballar per tal que aquestes barreres que poso només aguantin el temps just, que els dubtes no m'ofeguin sinó que m'ajudin a prendre les decisions oportunes, i acceptar que algunes coses són com són tant si les entenem com si no.  

Matins/Vespres

Ens han canviat l'hora, i el món s'ha capgirat. Hem passat de matins clars i vespres foscos a matins foscos i vespres clars. A l'hora d'anar a dormir estem ben desperts però ens pesen les parpelles quan sona el despertador. Dinem a l'hora que toca però en realitat no tindríem gana fins a l'hora de la migdiada. Qui vol sopar, quan tot just ha passat l'hora de berenar?

No sé si van tenir en compte tot això quan van decidir establir el daylight saving time. L'únic que sé és que el cap em funciona diferent i ho seguirà fent durant uns quants dies fins que m'hi acostumi de nou.

Nòmada

Fa un parell de dies, en broma, em deien si m'estava acostumant bé a la vida de nòmada. El motiu és que, darrerament, em toca anar sovint a Tarragona a treballar -i en breu estaré vinculat laboralment allà, a la Universitat Rovira i Virgili. En conseqüència, em toquen dues hores de viatge d'anada i dues de tornada cada dia que hi vaig, que poden ser dos o tres cops per setmana. Com no sé si la meva situació actual es correspon a la de nòmada, mirem el diccionari a veure què hi diu:

nòmada

[1839; del ll. nomas, -ădis, i aquest, del gr. nomás, -ádos 'que erra cercant pastures']

1 adj Relatiu o pertanyent al nomadisme.

2 m i f Individu que practica el nomadisme.

nomadisme

[de nòmada]

m ETNOL/SOCIOL Sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.

És cert que viatjo allà, amb periodicitat, per tal de dur a terme un treball en millors condicions de les que puc disposar aquí. I quan em quedo aquí -com si retornés al meu lloc de partida- és per a fer, en millors condicions, una altra mena de feina. Estrictament no erro cercant pastures, però si aquesta és la vida del pastor nòmada, la del treballador que per realitzar la seva tasca ha de desplaçar-se a llocs diferents amb millors condicions també és de nòmada. La diferència és que no porto la cabana ni la tenda amb mi, ni he de buscar aixopluc allà on m'hagi de desplaçar, sinó que, per sort, tinc una residència fixa.

Des d'una altra perspectiva, crec que em puc considerar bastant nòmada. He viscut molts anys amb els pares, i vaig marxar una temporada a Austràlia a treballar. Vaig tornar a casa dels pares, i un any més tard em mudava de nou amb la meva parella. Qui sap si d'aquí a un temps necessitarem tornar a mudar-nos!

Si és que en el fons, en algun moment de la nostra vida, tots fem de nòmada.

Excuses

He acumulat durant mesos i mesos una inèrcia de no fer les coses que necessito fer, com ara escriure, i ara em trobo que, lògicament, em costa molt engegar i posar-me a fer-les. La col·lecció d'excuses que he anat acumulant és aclaparadora:

• he d'anar a comprar
• he de preparar el sopar
• la planxa no es fa sola
• tinc molta feina
• estic cansat
• em fa mandra 
• ...

Crec que me les he cregudes massa, aquestes excuses. M'he justificat a mi mateix que no tenia temps per tots aquests motius i d'altres més, que jo en realitat volia seguir escriure, fer fotos, fer els estiraments que vaig aprendre a Tailàndia, córrer,... però com no tenia temps, no ho he pogut fer. 

Fals. 

En realitat he escollit no fer-ho, a l'empar d'aquestes excuses, però ha estat una decisió meva. Ara vull prendre una decisió diferenta: canviar aquesta dinàmica d'excuses i justificacions, i ser conseqüent amb les meves eleccions.

I ara escullo tornar a escriure. Com veieu, he començat per fer una entrada nova al bloc, després de mig any. Potser aleshores no em trobava en el moment adequat per continuar escrivint, però ara crec que sí. M'ha adonat que els deu-quinze minuts que fan falta per escriure quatre ratlles són ben fàcils de trobar, més encara quan puc estar distret, ocupant el meu temps amb coses que no m'aporten res.

Espero que ben aviat en segueixin unes quantes entrades més.