Atrafegat i autoenganyat

Com si no tingués prou amb la meva feina, me'n busco d'altres. Vull llegir llibres per saber més coses per a la feina però sense una aplicació directa. Fora del treball enceto cursos que no sabré si posaré mai en pràctica. Com que sóc impacient, no gaudeixo ni aprofito el procés, mai no estic content amb el que sé ara mateix i estic en un estat de frustració perenne. I en tot aquest afany per saber, m'autoenganyo i perdo la noció de qui sóc.

Per sort, la vida recompensa el meu excés d'ego amb adients cures d'humilitat. Per ensenyar-me que un no ho pot aprendre tot a la vida, i que en qualsevol cas tot demana temps.

Tornada

Ja fa més d'un mes que vam tornar de vacances, i encara no m'he dignat a escriure una sola paraula. He de dir que les vacances em van sentar de fàbula: vam voltar i descansar, vam gaudir d'una pau immensa enmig de les muntanyes asturianes, vam menjar els millors xocos de la nostra vida i vam tastar tot de formatges a quin més diferent tot això regat amb vins i sidres de la terra. Hem vist les vaques més felices de la terra pasturant tranquil·lament mentre tot de turistes s'hi feien fotos, per sobre dels núvols als Pics d'Europa. Hem fet de guiris i fins i tot hem anat a buscar el far que surt a "Doctor Mateo", que no hem vist fins a estar a dos pams en un dia ple de boira.

Per a mi han estat unes vacances inoblidables. Ara que hem tornat, de nou se'ns emporta i empassa el ritme de vertígen de la vida quotidiana, el treball i els compromisos, sense temps a descansar ni endreçar les fotos que hem portat del viatge.

Ens recuperarem?