Moments (I)

Has estat fent voltes al nostre costat, d'una banda a l'altra, i et deu haver agradat, perquè t'has aturat a descansar al seu braç, confiada i tranquil·la, atreta potser pel seu perfum de rosa. T'hi has estat ben bé un parell de minuts, lluint el teu blau cel, presumida. T'has tornat a enlairar, i has tornat a aterrar,  aquest cop al seu dit índex. Passada una altra estoneta has tornat a aixecar el vol i t'has agafat a la meva orella. Que potser ens volies felicitar per haver arribat fins allà dalt? Com que xerraves tan fluixet, no t'he arribat a escoltar bé.

El cel està molt buit perquè costa molt esforç arribar-hi.

Vacances!

Els darrers dies de feina es van fer eterns, tancant feina endarrerida i havent de contemplar el degoteig incessant de companys de feina que anaven escampant la boira discreta però visiblement. Per sort, la percepció que tenim de la velocitat a què passa el temps és diferent de la seva velocitat real i, inevitablement, va arribar el moment, tan desitjat, d'acomiadar-se dels quatre gats que quedàvem al laboratori i començar a gaudir d'unes crec que merescudes vacances, després d'un llarg any ple de feina i canvis.

Espero que després d'aquests dies de descans i esbarjo, d'anar traient coses de la meva llista de coses-que-no-pensava-fer-ni-boig-però-que-ves-per-on-ara-em-vénen-de-gust, comenci el nou any amb energies renovades que necessitaré per afrontar els nous reptes, creativitat i idees fresques per escriure amb una certa regularitat i un somriure d'orella a orella que fagi empal·lidir d'enveja els meus companys quan entri per la porta de la feina.

Bon estiu!