Aliè

El diccionari on-line de la llengua catalana (www.diccionari.cat) dóna les següents definicions (només he inclòs algunes de les accepcions):

	aliè -ena
	[c. 1370; del ll. alienus, -a, -um, der. de alius (v. altre)]
	adj
	2 Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa.

	alienar
	[del ll. alienare, íd.]
	v tr
	3 Fer perdre el seny, la raó. Combatre a les trinxeres va alienar molts soldats.
	4 Fer que (algú o una col·lectivitat), sota pressions i condicionaments externs, generalment de caràcter sociopolític, actuïn d'acord amb interessos que els són aliens, renunciïn a la pròpia identitat.La societat de consum pot alienar l'individu.

Avui en dia tenim un ampli ventall d'opcions i excuses per tal d'alienar-nos de manera més o menys intensa, des de la religió, la televisió i la tecnologia fins a la política. Tot d'oportunitats d'adoptar identitats estranyes, externes, un alter-ego que no ens pertany, que ens ajudi a fer més suportable la convivència amb nosaltres mateixos. I un risc d'acabar oblidant-nos de qui realment som i, eventualment, perdre el seny.

Un exemple n'és aquesta mostra d'optimisme i idealisme desmesurats que voreja la quarta definició d'alienar i hom dubta si no també la tercera.

Com hi ha món! Veure per creure...

M.I.B. (Momo in Black)

Fa un temps que són entre nosaltres, però no ho sabem -no ens n'hem adonat. Michael Ende ho explica d'allò més bé en el seu conte fantàstic Momo.

En aquest conte, l'arribada d'uns homes grisos a la ciutat trasbalsa la vida de tots els seus habitants. Els homes grisos prometen que, a costa d'estalviar temps aprofitant les hores el màxim possible, concentrats i sense distraccions, els seus habitants podran gaudir més del seu temps i la seva vida quan arribi l'hora de jubilar-se. A més a més, els fan desitjar tenir tot de joguines a quina més bonica, elaborada o sofisticada, que potser ni faran servir o bé quan han aconseguit d'aprendre a fer servir es queda obsoleta i se n'ha de comprar una de nova. Amb els diners que tant s'ha treballat per aconseguir, ja que el temps s'ha d'estalviar però els diners no.

Una conseqüència òbvia és que els habitants de la ciutat aviat deixen de tenir temps de relacionar-se entre ells. Tothom té pressa perquè ha de treballar per tal d'estalviar més i més temps, i no es preocupa de què li passa al veí. La segona conseqüència, menys òbvia, és que el temps que estalvien no el recuperaran mai. El temps, la flor de la vida, és l'aliment que manté en vida els homes grisos, que se'l fumen -literalment- i s'esvaeix en una atmosfera cada cop més contaminada.  

A Momo el pla dels homes grisos fracassa per culpa d'una nena, Momo, que compta amb l'ajuda d'una tortuga -el paradigma de la calma. Els homes grisos desapareixen i els habitants de la ciutat recuperen la seva vida -vitalitat.

En un final alternatiu que Michael Ende, optimista, no va gosar descriure, Momo no té èxit i els homes grisos segueixen fent la seva feina. Però es veu que no la fan del tot bé, ja que ben aviat està prevista l'arribada dels M.I.B., els homes de negre, visita que té a tota la ciutat esporuguida, lògicament donat l'increment en la intensitat del color. Es pot conjecturar que la seva missió consistirà en dir als ciutadans com han de gastar els diners que ja no són seus, ja que en tot aquest joc d'estalviar temps i presumir de la joguina més gran, bonica i que fa millor les torrades, han hagut de demanar diners a la ciutat veïna. I també de quina manera hauran d'estalviar més temps per tal de tornar els diners que deuen.

Davant d'aquest panorama de bojos, la ciutat està dividida. Les dues faccions més importants estan enfrontades pel control de la opinió pública. Uns argumenten que, si es posen tots d'acord, fan cara de bons nens i prometen portar-se bé, podran prendre el pèl als M.I.B. per tal que els llevin el càstig més aviat, però si cada un va per la seva banda el pla no funcionarà. Els altres pensen que, com ells no han estat tan dolents, la seva versió i no la del conjunt serà més creïble, i que per tant convenceran els M.I.B. que els deixi seguir jugant, si més no començant una partida nova.

Com acabarà aquest joc de nens?

Amor-Ego

La prioridad de lo grande siempre es el ego, pero para el amor no hay grande o pequeño; el amor abraza a quienquiera que se acerque.

El amor siempre es reverente; el ego nunca está dispuesto a inclinarse. Si te acercas al ego, sus ramas se estirarán aún más arriba, se pondrá rígido para que no puedas alcanzarlo.

El amor siempre está feliz cuando puede dar algo; el ego siempre está contento cuando puede obtener algo.

Uno se vuelve como un rey dondequiera que haya flores de amor; y uno se vuelve pobre y lleno de sufrimiento siempre que las espinas del ego estén presentes.

El amor se siente feliz dándole comodidad a alguien; el ego se siente feliz incomodando a todo el mundo.

El amor se siente triste cuando no puede compartir; el amor se siente triste cuando no puede dar. El amor se siente agradecido cuando puede compartir. El amor está contentísimo cuando puede entregarse totalmente.

El ego siempre se halla motivado. El ego acudirá sólo si con ello se cumple algún propósito. Pero el amor es inmotivado. El amor es su propia recompensa.

El ego acumula, pero el amor da en forma incondicional.

El ego pide dinero porque necesita poder.

Hasta recibir heridas hace feliz al amor, pero aun obteniendo algo, el ego no está contento, el ego siempre desea más.

El ego toma el amor por locura, una fantasía infantil.

El ego no acude allí donde no puede lograr algún beneficio. El ego es un eterno mendigo, siempre pidiendo, demandando algo.

El amor es bondad. El amor es un rey. Un emperador. ¿Existe acaso un rey más grandioso que el amor?

El ego sólo comprende el lenguaje de obtener. El amor es el lenguaje de dar.

El libro del amor (1968)

Osho