Lligams

Hi ha dues coses per les quals val molt la pena rodar món: la primera, que ens ensenya que hi ha tot de coses diferentes i valuoses més enllà de les parets de casa nostra, i que no som precisament el melic de l'univers; la segona, que s'estableixen lligams aparentment febles, temporals, però que conserven la seva força passat un temps mercès a l'empremta que deixem en forma de records.

Ahir em vaig retrobar amb un noi australià que vaig conèixer a Melbourne, que està voltant per Europa amb la seva xicota, i que es va recordar d'algú que vivia a Barcelona i va decidir anar-hi de turisme i visita. No cal dir-ho, em va fer molta il·lusió, i no em sap pas greu haver perdut hores de son per compartir una vetllada més que agradable. I tot i que fa temps que no faig servir el meu anglès més que per llegir i escriure avorrits articles -diguem-li- científics, em vaig sorprendre del poc que em va costar afinar la meva oïda de nou a aquest accent tan diferent del que ens ensenyen a les escoles que és l'australià.

D'aquí unes poques setmanes viatjaré a Granada, i potser em retrobaré un altre company d'aventures, despatx, vins i partits de footy. És musulmà, de Turquia, i des que ens vam conèixer, cada any, per Nadal, es recorda que té un amic a Barcelona i em felicita les festes.

Oi que val la pena viure per tot això?