Com si no tingués prou amb la meva feina, me'n busco d'altres. Vull llegir llibres per saber més coses per a la feina però sense una aplicació directa. Fora del treball enceto cursos que no sabré si posaré mai en pràctica. Com que sóc impacient, no gaudeixo ni aprofito el procés, mai no estic content amb el que sé ara mateix i estic en un estat de frustració perenne. I en tot aquest afany per saber, m'autoenganyo i perdo la noció de qui sóc.
Per sort, la vida recompensa el meu excés d'ego amb adients cures d'humilitat. Per ensenyar-me que un no ho pot aprendre tot a la vida, i que en qualsevol cas tot demana temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario