Nòmada

Fa un parell de dies, en broma, em deien si m'estava acostumant bé a la vida de nòmada. El motiu és que, darrerament, em toca anar sovint a Tarragona a treballar -i en breu estaré vinculat laboralment allà, a la Universitat Rovira i Virgili. En conseqüència, em toquen dues hores de viatge d'anada i dues de tornada cada dia que hi vaig, que poden ser dos o tres cops per setmana. Com no sé si la meva situació actual es correspon a la de nòmada, mirem el diccionari a veure què hi diu:

nòmada

[1839; del ll. nomas, -ădis, i aquest, del gr. nomás, -ádos 'que erra cercant pastures']

1 adj Relatiu o pertanyent al nomadisme.

2 m i f Individu que practica el nomadisme.

nomadisme

[de nòmada]

m ETNOL/SOCIOL Sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.

És cert que viatjo allà, amb periodicitat, per tal de dur a terme un treball en millors condicions de les que puc disposar aquí. I quan em quedo aquí -com si retornés al meu lloc de partida- és per a fer, en millors condicions, una altra mena de feina. Estrictament no erro cercant pastures, però si aquesta és la vida del pastor nòmada, la del treballador que per realitzar la seva tasca ha de desplaçar-se a llocs diferents amb millors condicions també és de nòmada. La diferència és que no porto la cabana ni la tenda amb mi, ni he de buscar aixopluc allà on m'hagi de desplaçar, sinó que, per sort, tinc una residència fixa.

Des d'una altra perspectiva, crec que em puc considerar bastant nòmada. He viscut molts anys amb els pares, i vaig marxar una temporada a Austràlia a treballar. Vaig tornar a casa dels pares, i un any més tard em mudava de nou amb la meva parella. Qui sap si d'aquí a un temps necessitarem tornar a mudar-nos!

Si és que en el fons, en algun moment de la nostra vida, tots fem de nòmada.