Escèptic

Ahir, sense voler, em vaig veure revisant el meu sistema de creences i la meva actitud davant les creences pròpies i les dels altres. Hi ha tot d'informacions noves que m'estan arribant i no sé si les assimilo bé, ja que xoquen amb els meus esquemes. Fent broma, em deia que era una mica heretge al respecte. Però més tard, pensant-ho millor, vaig pensar que era més aviat escèptic. Com m'agrada agafar el diccionari per no equivocar-me, aquestes son les definicions:

heretgia 

[s. XIII; de heretge]

f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica. 

2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs. 2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.

escepticisme 

[1839; de escèptic]

m 1 FILOS Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat. 

2 Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions d'astrologia.

Crec que, tot i que sigui una paraula lletja, l'heretgia entesa coma a oposició a les idees que un rep en un ambient on es consideren certes, defineix bastant bé el meu caràcter. D'entrada em resisteixo a acceptar, més aviat rebutjo de pla, aquelles idees que s'entenen en un marc de creences molt diferent al meu: em comporto com un heretge. Aquest és un defecte, per sort o per desgràcia, molt meu i que m'acompanyarà molt de temps encara. Tot i que potser arribi a assimilar o acceptar aquests nous coneixements, em costa molt de temps degut precisament a aquesta oposició.

L'altra cara de la moneda és l'escepticisme. Sóc crític i tinc una tendència natural a dubtar de les coses que m'és molt útil a la meva feina, on les creences tenen una vida molt curta ja que en la vida experimental la incertesa és una constant. Positiu, doncs, si no dono per segur res ja que la meva visió és més imparcial i interpreto millor els resultats. Negatiu, si davant del dubte em quedo paralitzat i no reacciono. Per altra banda, crec que hi ha coses que la ment humana no està capacitada per conèixer ni entendre, tot i que existeixen i són certes. Dubto de certs tipus de coneixements, ja que no tinc la manera de constatar-los. Intueixo que existeixen, de fet els acabo concedint el benefici del dubte,  però la raó no els pot explicar, i alguns fets s'han d'acceptar des de la fe i no des de la raó. Per què? Potser perquè l'estructura del nostre coneixement no ens permet entendre certs fenòmens, només observar-los i acceptar-los. Per sort o per desgràcia, algunes coses que he pogut experimentar no fa gaire m'inclinen cap a l'acceptació. Acceptació escèptica, però acceptació al cap i a la fi.

Resumint, crec que em vaig diagnosticar de manera bastant adequada. Ara només em cal treballar per tal que aquestes barreres que poso només aguantin el temps just, que els dubtes no m'ofeguin sinó que m'ajudin a prendre les decisions oportunes, i acceptar que algunes coses són com són tant si les entenem com si no.